Salva Roca: "La música és una manera d'eixir de la rutina"

Recordes la teua primera audició a la banda?

La veritat és que no. Sols recorde que va ser a la planta baixa del local, ja que en aquell moment encara no estava construïda la part de dalt com la coneixem avui. No obstant, sí recorde que cantàvem “Eram Sam Sam”, però crec que no vaig tocar cap instrument.

Conta’m què va passar la nit en que els donyets van presentar-se a ta casa.

Va ser molt divertida. Anava amb un pijama ridícul i tenia el monyo rull. Els donyets pujaren a ma casa i es va armar molt rebombori, però no recorde detalls més concrets. Després no vaig quedar-me a casa (com es fa ara), me’n aní amb ells a casa de Paco López, que també va pujar a la banda eixe dia, i després anàrem a casa de Maria Barea, la musa.

Per què vas decidir-te a estudiar saxo després de tants anys amb la percussió?

Sempre m’ha agradat el saxo. Quan vaig començar al conservatori volia tocar el trombó, el saxo o la percussió (en eixe ordre) però no hi havia places per a saxo ni per a trombó i vaig quedar-me amb la tercera opció. Després simplement volia canviar i m’apuntí a saxo.

Eres cada vegada més polifacètic. Quin instrument més està al teu llistat d’objectius?

Encara no sé tocar cap bé jajaja, per a mi la música és una és un hobbie, una manera d’eixir de la rutina.  No tinc preferències quant a aquests, però a tu no t’agradaria tocar tots els instruments? Si per mi fora, tindria una habitació plena d’instruments, tant de percussió com d’altra corda.

En la banda gran: prefereixes tocar la percussió, el saxo o la tuba?

Ara en la secció de percussió som molts i, per tant, tenim la feina més repartida. Encara no estic capacitat per a tocar la tuba en la banda gran, però sí m’agradaria fer-ho alguna vegada.

Durant un temps has sigut ajustador. Quina és la feina més difícil? Què milloraries?

Crec que el més difícil és que tots contesteu als missatges que vos enviem per a saber qui pot anar als actes jajaja. Pareix que el més complicat és trobar actes però, en realitat, és quadrar als músics. Som molts i és molt costós que tots estiguem contents, és impossible.

Respecte a una millora, principalment pense que s’ha de tindre tot clar per a saber cóm dur els plans a terme, perquè sinó es pot complicar molt el treball.

Moltes vegades els músics diguem que la percussió està molt desorganitzada i entorpeix a la resta. Què penses d’aixó?

És molt bonic estar assegut amb l’instrument a les mans, però en la nostra secció cadascú té molts instruments que interpretar. Hem de preparar els papers abans d’assajar i moltes vegades ens oblidem d’algunes coses, per exemple. A més, també hem d’adaptar-se a la resta.

Creus que la Banda Juvenil ha evolucionat respecte a quan vas començar?

Quan vaig pujar hi havia músics amb molt nivell que ara formen part de la banda gran, com Juanmi, Germán, Javi, Mireia, José Luis, Toni o Miquel (el Jordi Hurtado de la juvenil jajaja). Sonava molt bé, hi havia molt nivell. No obstant, ara també hi ha una gran qualitat i bons intèrprets.

Si pogueres canviar alguna cosa de la Unió, què t’agradaria aconseguir?

En un grup gran sempre van a haver alguns problemes entre la gent. Crec que seria millor que moltes vegades deixàrem a un costat les individualitats i férem banda, com deia Filibert.

 Ara mateix estem preparant el certamen de Cullera i anem tots a una per a aconseguir fer la millor interpretació. Per tant, respecte a aquesta pregunta, m’agradaria que guanyarem aquest, sense dubte.