Societat Unió Musical

La Societat Unió Musical de Catarroja va nàixer gràcies a aquells músics que recolzaren la creació a Catarroja d'una filial del Conservatori de València, per tal d'evitar els trasllats tots els dies a la capital, la qual cosa era imposible per a molts d'ells. Aquesta va ser la raó perquè molts músics foren mal mirats i van haver d'anar-se'n durant anys a les bandes dels pobles veïns.

 

Però aquests temps van passar i l'any 1981, ja instal·lat el Conservatori a Catarroja, vam vore necessari crear una nova banda perquè tots els estudiants de música pogueren desenvolupar la seua activitat al seu poble i, així, el 5 de novembre de 1983, al carrer de Sagasta es va confirmar la fundació de la nostra Unió Musical.

 

El primer assaig es va realitzar al saló d'exposicions de l'Ajuntament amb la participació de 29 músics i sota la direcció d'en Xavier Montes. Prompte teníem una escola d'educands en un nou local que va cedir la família Gradolí ("Les Caragoles"), a les quals la Unió tant els ha d'agrair.

 

Va arribar l'hora de legalitzar els Estatuts i federar la nostra banda. Els Estatuts es van presentar 26 de desembre de 1983 i Govern Civil els va aprovar el 13 d'abril de 1984 amb el Nº 53.450. També es va sol·licitar l'ingrés en la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana el 21 de febrer de 1984. L'escola de música i la banda juvenil sorgeixen a l'una, en 1984, per a contribuir amb l'èxit i l'evolució de la societat.


Una vegada tot legalitzat, el primer concert es va celebrar al Palau de Vivanco, sent director Xavier Montes, qui li passà la batuta al catarrogí José Guillem Bort. El seu successor va ser Michel Cervantes i Vila, seguit de José Luís Peris i Cordellat. A aquests els van seguir Fernando Sánchez Manzaneque i durant sis mesos va continuar el militar Enrique Baixauli Alapont. David Ramírez va ser el següent director en posar-se al front de la banda fins a la tornada de José Luís Peris. Els dos últims directors han sigut Filibert Mira i Ortega i Miguel Ángel Navarro i, en l'actualitat, Natalia Montañés està al front del conjunt. D'aquesta manera, la Unió ha aconseguit pujar de nivell amb cadascú d'aquests grans professionals i persones.


El 8 d'abril de 1984 va ser el moment d'inauguració de la nostra banda. El primer acte festiu on vam participar va ser l´acte de moros i cristians de l'Ajuntament de Benetússer.

 

I així continuarem, amb molts disgustos però també moltes alegries fins al moment de construir el nou local. Vam comprar un solar amb el suport econòmic dels matrimonis Carmelo Gradolí i Fina Martinez, Federico Llimerà i Amparo Gradolí, Francisco Guillem i Milagros Crespo, Miguel Selma i Elvira Espí, Pepe Ribes i Luisa Costa, i Àngel Marzal i Consuelo Raga. Es va començar l'obra amb l'ajuda de la Diputació de València, en el marc "Música 92", i la direcció d'aquesta obra va ser a càrrec de l'arquitecte Carmel Gradolí Martínez.


La primera madrina de la nostra banda va ser Na Mª Victoria Costa Mayo. Tampoc
 podem oblidar la gran participació dels socis fundadors: Pascual Ferrús i Hortensia, Eugenio Camacho i Pepita, Juan Ramón i Carmen, Pascual Pons i Mª Carmen, Antonio Agües i Encarnita, etc... i molts més, gràcies als quals la Unió és el que és avui, una gran banda amb un local excel·lent.

 

En el seu recorregut, la Unió Musical de Catarroja ha protagonitzat gran quantitat d'actuacions i esdeveniments. Entre les més destacades, ha desenvolupat XXVII reeixides edicions del Festival de Bandes de Música Vila de Catarroja, amb motiu de les festes patronals en honor a Sant Miquel, que se celebren cada mes de setembre. 

 

També va organitzar el II Festival de Música Festera de Catarroja. Participa any rere any en la campanya Retrobem la Nostra Música i en els festivals comarcals de la comarca L'Horta Sud. D'altra banda, ha col·laborat en multitud de festivals i concerts organitzats per bandes d'altres poblacions tant de la comarca de l'Horta Nord com de l'Horta Sud. 

 

El 23 de febrer de 2003 va ser un dia inoblidable per als membres de la banda, doncs l'agrupació va fer sonar els seus instruments per primera vegada en el Palau de la Música de València, davant l'atenta mirada de familiars, amics i altres seguidors de la música en viu.

A nivell nacional, cal destacar la seua participació en el I Festival de Bandes de Corts i en el I Festival Vila de Buñuel, tots dos a Navarra.

Des dels seus inicis, diversos músics procedents de la Unió Musical de Catarroja han desenvolupat carreres professionals en altres bandes i orquestres de renom, tant a nivell nacional com a internacional.

 

Un altre factor que omple d'il·lusió al col·lectiu són els premis i reconeixements obtinguts. L'any 1996 la banda va obtenir el 2n Premi en el XXIII Certamen Nacional de Bandes de Música Civils Amateurs de Camp de Criptana, a Ciudad Real. 

 

En 2004 va rebre el 1r Premi i l'Esment d'Honor en la 3ra Secció en el XXVIII Certamen Provincial de Bandes de Música organitzat per l'Excma. Diputació de València, celebrat en el Palau de la Música de València. És en el mateix any quan obté el 1r Premi i menció d'Honor en la 3ra Secció del XXVI Certamen de la Comunitat Valenciana, que va tenir lloc a Xest.

 

En 2006 participa en l'edició 120 del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València, celebrat en el Palau de la Música, en el qual va aconseguir el 4t Premi en la 3ra Secció. És dos anys més tard quan participa en el Certamen Internacional Ciutat de Múrcia, celebrat en aquesta mateixa ciutat, on rep el 3r Premi.

 

A continuació, al Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València de 2010, celebrat en el Palau de la Música de la capital del Turia, és on la banda obté un merescut 1r Premi en la 3ra Secció.

 

El títol més recent, no obstant això, és el 1r Premi i Menció d'Honor del Certamen Nacional de Bandes Ciutat de Cullera, el 23 d'abril de 2017. Des d'aleshores, la banda manté i cuida tot el camí aprés i es prepara per a nous reptes.

 

Actualment el president de la Societat Unió Musical de Catarroja és José Peiró Anrubia, que va prendre el relleu a Antonio Peris Ferrer